La Fundació ONCA participa en el Cicle Cambra Romànica, que celebra la desena edició, amb el concert inaugural al Santuari de Meritxell. El violoncel·lista andorrà Daniel Claret actua com a solista i director del concert, amb Jaume Guri com a concertino convidat, sota l’aixopluc de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra.
El recital proposa un programa centrat en la figura de Joseph Haydn. L’orquestra interpreta dues obres cabdals del seu repertori: el Concert núm. 1 per a violoncel i orquestra en Do Major i la Simfonia núm. 45, la “Simfonia dels adeus”. El programa s’inicia amb el Presto de la Simfonia núm. 59, “Simfonia del foc”.
El Concert en Do Major, escrit als voltants del 1765, és molt conegut entre els violoncel·listes. Tot i pertànyer a l’estil clàssic, està impregnat encara de clares influències barroques. Combina l’eufòria amb el dramatisme, la rauxa amb el lirisme i el virtuosisme amb la calma.
La Simfonia dels adeus, escrita el 1772, conté una cèlebre anècdota: el príncep hongarès, Nicolau I, príncep d’Esterházy, mantenia l’orquestra dirigida per Haydn al palau d’estiu, allunyada del familiars. Els músics, no trobant-se còmodes amb la situació, van demanar al compositor que pensés alguna manera per comunicar al príncep les ganes de marxar. Com a resposta, Haydn va escriure la simfonia, on en el darrer moviment els músics van marxant de l’escenari fins que al final hi queden només un duo de violins.
L’orquestra està formada per corda, dos oboès i dues trompes. Daniel Claret comenta “Esperem que els músics no marxin abans d’hora i puguem acabar el concert!”. El director convidat afegeix: “És molt especial per a mi perquè vaig entrar a la Jonca amb 13 anys, i 25 anys més tard lidero un projecte amb l’ONCA. Poder estar al capdavant d’un projecte clàssic com aquest m’emociona especialment per tot el que significa la Fundació ONCA per a la meva carrera professional i per la rellevància musical del país.”
El concert compta amb la col·laboració de l’Associació dels Amics del Cambra Romànica i del Comú de Canillo.
Franz Joseph Haydn – Foc, virtuosisme i un estiu massa llarg...